La meva primera entrada... possiblement la última. No sóc gaire bo acabant les coses.
Com és la primera de totes, una lògica força ilògica em diu que, atès que això ho podrà veure tothom, deixi constància de com sóc. Que em descrigui una miqueta, vaja. I què passa si després no continuo? Tothom sabrà com és la persona que va escriure només una entrada al seu blog. Si em permeteu, començo.
Sóc un noi i, per tant, com molts llicenciats en medicina haureu suposat, tinc penis. Penis és la meva paraula preferida, a part del seu sinònim en castellà "polla" o, en el seu defecte, en cas que vagi massa begut, "puta" sol ser la substituta més usada.
Tinc una edat indefinida entre els 20 i els 22 anys i m'agrada el sexe, la fotografia, fornicar, llegir, cardar, veure la tele, que em practiquin sexe oral, els videojocs, i follar, a més del sexe. Mentre escrivia aquest paràgraf, he pensat 2093 vegades en sexe, practicant diverses postures cada vegada i en diferents situacions.
M'agrada també cuinar, però fregar no, això és per a les dones. Respecte al comentari masclista anterior, no: no m'agrada fregar. Tampoc no sóc masclista. Tots els comentaris masclistes que veieu per aquí són el que penso en realitat pura realització del meu humor macabre. Possiblement acabi ficant-me també amb negres, minusvàlids i algún retrassat del PP amb tots els del PP.
Quan me'n vaig al llit - a dormir - m'agrada pensar que em fico en baralles sense cap explicació i les guanyo totes, ja sigui gràcies a super poders o gràcies a penis imaginaris que m'ajuden. Sempre formem un bon equip. Si no, m'agrada imaginar-me que no existim i em poso tot filosòfic. En aquests moments, m'imagino que una reportera de tv3 m'entrevista pel carrer i em fa la pregunta que estava pensant - superlògic - i començo a explicar-li tot el meu raonament.
El meu penis està erecte. No em deixa veure la pantalla. Li dic que després seré amb ell. Es calma, i em deixa continuar escrivint.
Em considero un penis una persona agradable, i qui pensi el contrari doncs que li donguin pel cul, no? Però sóc molt simpàtic i amable. Ara mateix m'estic preguntant a qui cony li estic parlant... segurament les úniques persones que veuran això són dues amigues meves a les quals els hi vaig comentar que em faria un blog d'aquests... d'aquí a uns dies, quan el meu blog surti a les notícies de tv3, llavors me'n penediré.
Doncs bé, parlant de sexe, crec que he acabat. Possiblement, hagi acabat per sempre...
Noto una palpitació a l'entrecuix. Sí que se n'alegra, el marica, que hagi acabat...
... o no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada