Carta als mosquits

Estimats mosquits,

Qui us creieu que sou? Amb quina autoritat entreu a casa meva per la finestra, sense cap permís, per a usurpar-me la meva sang? Us creieu millors que jo? Què? Que no sé volar? M'és igual això!

Vosaltres, que espereu a que s'apaguin els llums per a aparèixer, que us dediqueu a volar vora les orelles de les vostres víctimes. Vull dormir, cony! Cal que m'enteri, a sobre, de quan em veniu a tocar els collons? Sigueu silenciosos. Si me la robeu, em cagaré en vosaltres, però vull cagar-me en vosaltres a les nou del matí i no a les tres de la matinada, fills de puta!

A sobre només piquen les femelles... mariques, que sou tots uns mariques! Covards, que sou, que quan s'encèn el llum us camufleu, mamons, per a que no us poguem trobar. Si morireu igual! És el mateix discurs que us cito sempre: 

Si de morir, morireu igual, la única diferència és el moment i la manera en com ho feu. Podeu fer-ho com a valents, sabent que heu fet tot el possible per tocar-me la polla, o com a covards quan us descobreixi. 

Evidentment, sempre és la segona opció. Per què? Doncs no ho sé, noi, perquè si el final és el mateix, tots sortim perdent: vosaltres us angoixeu, us estresseu, sabent que aviat arribarà el vostre final; i jo, em cago cada minut que passa més en la vostra puta raça.

A més, què és això de que veniu d'altres països? Que no heu sentit que hi ha crisi? A sobre de tocapilotes, imbècils. Qui cony voldria venir a Espanya? I per què cony piquen les picades? Una ferida cou, perquè s'infecta (o perquè es desinfecta), però ho puc entendre. Però per què cony les vostres picades piquen? I a més, de manera intermitent. Què cony m'injecteu, maleïts cabrons?

Us agradaria que anés als vostres caus, mentre dormiu, si és que ho feu bèsties rares malparides, i us comencés a dir a l'orella, o el que tingueu com a tal: 

Mira'm! Mira'm! Sóc aquí! Aquí! Bé, aquí aquí, però quan et despertis ja no hi seré. He vingut a treure't sang, però en lloc d'anar directe a la cama, que és on et picaré segurament, o al braç, primer faig un pit-stop per la teva orella i em faig uns riures amb els meus col·legues àtoms de l'aire!

I després, a sobre, em taqueu la paret. No contents amb ser uns torracollons, a sobre si acabo amb vosaltres em taqueu la paret... i no se'n va! No se'n va, fills de puta! Què mamons! Però que mamons sou! Vamos de Aliens aquí, que si ens maten tot i així acabem fent la púa? Doncs aneu a cagar al vostre país.

Amb molt d'amor, 
algu a qui li agradaria dormir d'una tirada, per a variar.

PD: Us mataré a tots.

Presentacions - Part II

M'he adonat que la gent es pensa coses que no són. En veure'm, tothom exclama "Oh, és un àngel" o "Déu meu, és perfecte" o, en algunes ocasions menys comunes, "Oh, deixaria el meu marit, els meus tres fills i la meva feina, mataria a quatre persones i un negre i posaria una bomba al metro si només em deixés tocar-lo". Típic.

La veritat és que jo també tinc els meus defectes. No sóc tan perfecte, encara que costi creure-ho. Per exemple, m'agrada cantar. Amb això no hi hauria cap problema, si no fos perquè canto malament. Canto com el cul. Quan canto, famílies senceres d'ocells emigren i els homosexuals es tornen gent normal. Sabeu que Hitler es va suicidar? Doncs va ser una cinta meva cantant què va viatjar en el temps i algú va posar-li a la ràdio de la seva habitació. De ahí la espumita en la boca.

També m'agraden els esports. Amb els esports m'apunto a lo que sea. Ja sigui a les 6 del matí o a les 10 de la nit. Em defenso en tots els esports, o en la gran majoria (esports per a homosexuals com el batminton o per a negres com robar no se'm donen bé). El problema és que aquesta és la frase que s'usa per a dir "sé el que és una pilota, però sóc malo de cojones". I així és, senyores i senyors, sóc malo de cojones en tots els esports menys en el ping-pong.

A més, estic obsessionat amb els pits. Pits. M'encanten. Rodonets, ben posats, una miqueta grossos. Pits, en general. Mentre no siguin operats o, si ho són, no es noti de manera excessiva, m'encanten. De fet, sóc d'aquestes persones que quan veu un escot pel carrer el miro fixament i descarada. Si algu té cap problema, que no es posi escot, cony. No hi puc fer res si estic programat biològicament per a seleccionar la meva companya per les possibilitats que tingui d'alimentar els meus fills, ergo m'agrada mirar els contenidors d'aquests aliments, léase, els pits.

Un últim defecte, però menys important, és que me la casco a totes hores m'agrada molt el sexe i sóc una mica pesat amb el tema de cardar. La majoria de vegades no hi ha problema, atès que amb el cloroform tot és més fàcil, però altres vegades no el puc utilitzar i he de recòrrer a altres mètodes... una miqueta més dràstics.

Com veieu, no tot és tan perfecte com sembla. Tinc els meus defectes, com tothom, tot i que quedin camuflats sota una capa d'amabilitat i superioritat divina... Per acabar, m'agradaria citar una frase meva d'una persona molt especial que se m'acaba d'acudir va dir fa molt de temps enrera: Visca el sexe i visca jo... per sempre.

Resignat

Una vegada més... un cop més, s'aixecava tens, victoriós. Havia estat una dura batalla, com sempre, però ho havia tornat a conseguir. Una vegada més, un cop més... estava orgullós de si mateix... tant de temps reclòs en un habitacle tan estret, gairebé claustrofòbic, mort de calor... però era en aquells moments en els quals apreciava la seva dedicació i decisió... Una vegada més... un cop més... i, com cada vegada, com cada cop...

Estava sol. No hi havia ningú, com sempre. Ningú que l'ajudés a descarregar, ningú que li acariciés el cap, ningú que li humitegés les galtes, ningú que li fes pressió... A més, com sempre, era tot fosc. Va mirar a banda i banda. Què se n'havia fet, d'aquelles tardes tan divertides i tan plenes d'energia? "Treball", deien alguns. Ell ja n'estava fart. Volia tornar a aquella vida d'esbarjo d'abans.

Va mirar a sota. Mai no fallaven, sempre eren allà, però no tenien consciència i no podien mantenir cap conversa coherent... les seves dues millors amigues: Bolaskerra i Boladreta. Uns sobrenoms curiosos, si més no, però claus per a la seva identificació. 

- Creieu que tornarà algun dia a ser com abans?
- Ja és massa tard...
- Tu què collons sabràs, Boladreta? Ets la més petita de les dues!
- A vegades sembla que sigui l'única amb una mica de contingut testicular.
- Vine aquí i t'arrenco els pèls un a un!
- Amb què ho faràs si es pot saber?

Ja havien començat altra vegada. Allò de que no podien tenir una conversa coherent i que no tenien consciència, era només per la simple raó que sempre acababen barallant-se. I, mentrestant, ell enmig, sense poder-hi fer res.

Cansat de sempre el mateix, va intentar fer força per a despertar a aquell a qui anomenava "amo". Es va estirar i estirar. Cada cop més gran, amb més energia. Finalment, però, cansat d'intentar-ho, va deixar de roçar les espatlles del seu amo i va tornar a la seva mida original. Ser un penis sense activitat era d'allò més avorrit.

De sobte l'amo es va girar i va quedar, com sempre, un cop més, una vegada més, atrapat entre el matalàs i el cos d'aquell qui el tenia amargat. Aviat arribaria el cap de setmana... aviat tornaria a relaxar-se, va pensar per a consolar-se. Encara decebut, va tancar els seus pensaments i, un cop més, una vegada més, va resignar-se a la foscor de la conformitat, al costat de ningú, amb cap esperança per lluitar.

Nois, no deixeu que el vostre penis passi per la mateixa angoixa. Allibereu-lo i cardeu com conills. Us ho agrairà. I noies, sigueu més alegres i deixeu que aquests penis us contagiïn la seva felicitat i la seva energia. Semper mi penis.

Allò anomenat vacances

Estem a l'estiu, i això només pot voler dir una cosa. Vacances. Aquell meravellós moment en el qual tota la puta ciutat tanca. Aquell moment en el qual, per anar a comprar una barra de pa, has d'anar-te'n al camp a la puta Casa Tarradelles per a fer-te'l tu perquè tothom està cascant-se-la a casa sense fotre ni l'ou. Però bé, descrivim el que és anar-se'n de vacances.

Per començar, hi ha tres tipus de vacances. Unes són les que vas amb la familia. Anomenades vacances, però més aviat conegudes amb el sobrenom de vull morir per fi puc passar uns dies amb la familia. Aquestes vacances es caracteritzen per no poder fer res del que vols sense l'autorització dels teus pares, haver de carregar tot el sant dia amb el teu germà o germana, les seves estupideses (ho diu un servidor que no té germans petits) i haver de recórrer tota una puta ciutat a pota perquè a tons pares els hi surt dels genitals visitar una ciutat EN EL PUTO MES DE L'ANY EN EL QUAL FA MÉS CALOR I EN EL QUE HI HA MÉS GENT I TOT ÉS MÉS CAR.

Les altres vacances són les de la parella. Aquestes comencen abans de començar-les, realment. Primer s'ha d'escollir lloc. Aquesta passa ocupa gairebé el 75% de les vacances. S'ha de mirar un lloc elegant, però no car, però amb vistes al mar, però no de pijais... Total que, si ets home, acabes dient-li "amor, escull tu el puto lloc de vacances, jo mentre les passi amb tu m'és igual" i, si ets dona, acabes sentint "amor, poso a la teva disposició la meva targeta de crèdit per a que t'ho gastis en el lloc més car del món que t'agradi a tu, a mi no cal que m'agradi". Genial, de totes totes.

Per acabar, estan les vacances on estàs tu, sense cap relatiu (nòvia o familia). Tu sol, les teves decisions, les teves pel·lícules, els teus amics, les teves festes, els teus orgasmes i orgies, les teves ressaques. Tu sol, i una programació de merda a la televisió. Tots els teus amics i la teva nòvia s'han anat d'una de les vacances esmentades anteriorment i, per tant, et quedes a casa, veient pel·lícules i la televisió, que en aquesta època de l'any només fan MERDA PER A NENS ORFES - que si Megatrix Verano, Los Increibles Verano, Megustaría Verano - i només et salva la play o xbox o la consola que tinguis i dormir, si és que pots amb tanta calor... i bé, les palles. 

Aquelles palles meravelloses on pots intentar de tot amb tot atès que no hi ha ningú a casa. Aquelles palles on pots anar nu per casa amb el membre ben amunt - o ben ample, si ets dona, on pots fins i tot mantenir converses de tu a tu perquè no ha d'amagar el cap - o la cavitat. Aquelles palles a l'habitació, a la dutxa, estirat al terra, penjant del sostre a lo Batman, a lo Spiderman, a lo Catwoman, a lo Mario... al menjador, a la terrassa, tot amb la porta oberta! Aquelles palles... aquelles que quan acabes desperten un "OMFG ESTIC MALALT" però que es tornen a repetir al cap d'unes hores, i les quals estimulen la teva imaginació.

Trist. Molt trist que unes palles et salvin l'estiu. Però mireu-ho per una altra banda: les fas quan tu vols, com tu vols, acabes quan tu vols, i el que més car et surt és el paper de vàter. No sé com ho veureu, però relació qualitat - plaer - preu, les palles surten guanyant d'una manera més que notòria.