Presentacions - Part II

M'he adonat que la gent es pensa coses que no són. En veure'm, tothom exclama "Oh, és un àngel" o "Déu meu, és perfecte" o, en algunes ocasions menys comunes, "Oh, deixaria el meu marit, els meus tres fills i la meva feina, mataria a quatre persones i un negre i posaria una bomba al metro si només em deixés tocar-lo". Típic.

La veritat és que jo també tinc els meus defectes. No sóc tan perfecte, encara que costi creure-ho. Per exemple, m'agrada cantar. Amb això no hi hauria cap problema, si no fos perquè canto malament. Canto com el cul. Quan canto, famílies senceres d'ocells emigren i els homosexuals es tornen gent normal. Sabeu que Hitler es va suicidar? Doncs va ser una cinta meva cantant què va viatjar en el temps i algú va posar-li a la ràdio de la seva habitació. De ahí la espumita en la boca.

També m'agraden els esports. Amb els esports m'apunto a lo que sea. Ja sigui a les 6 del matí o a les 10 de la nit. Em defenso en tots els esports, o en la gran majoria (esports per a homosexuals com el batminton o per a negres com robar no se'm donen bé). El problema és que aquesta és la frase que s'usa per a dir "sé el que és una pilota, però sóc malo de cojones". I així és, senyores i senyors, sóc malo de cojones en tots els esports menys en el ping-pong.

A més, estic obsessionat amb els pits. Pits. M'encanten. Rodonets, ben posats, una miqueta grossos. Pits, en general. Mentre no siguin operats o, si ho són, no es noti de manera excessiva, m'encanten. De fet, sóc d'aquestes persones que quan veu un escot pel carrer el miro fixament i descarada. Si algu té cap problema, que no es posi escot, cony. No hi puc fer res si estic programat biològicament per a seleccionar la meva companya per les possibilitats que tingui d'alimentar els meus fills, ergo m'agrada mirar els contenidors d'aquests aliments, léase, els pits.

Un últim defecte, però menys important, és que me la casco a totes hores m'agrada molt el sexe i sóc una mica pesat amb el tema de cardar. La majoria de vegades no hi ha problema, atès que amb el cloroform tot és més fàcil, però altres vegades no el puc utilitzar i he de recòrrer a altres mètodes... una miqueta més dràstics.

Com veieu, no tot és tan perfecte com sembla. Tinc els meus defectes, com tothom, tot i que quedin camuflats sota una capa d'amabilitat i superioritat divina... Per acabar, m'agradaria citar una frase meva d'una persona molt especial que se m'acaba d'acudir va dir fa molt de temps enrera: Visca el sexe i visca jo... per sempre.