Estem a l'estiu, i això només pot voler dir una cosa. Vacances. Aquell meravellós moment en el qual tota la puta ciutat tanca. Aquell moment en el qual, per anar a comprar una barra de pa, has d'anar-te'n al camp a la puta Casa Tarradelles per a fer-te'l tu perquè tothom està cascant-se-la a casa sense fotre ni l'ou. Però bé, descrivim el que és anar-se'n de vacances.
Per començar, hi ha tres tipus de vacances. Unes són les que vas amb la familia. Anomenades vacances, però més aviat conegudes amb el sobrenom de vull morir per fi puc passar uns dies amb la familia. Aquestes vacances es caracteritzen per no poder fer res del que vols sense l'autorització dels teus pares, haver de carregar tot el sant dia amb el teu germà o germana, les seves estupideses (ho diu un servidor que no té germans petits) i haver de recórrer tota una puta ciutat a pota perquè a tons pares els hi surt dels genitals visitar una ciutat EN EL PUTO MES DE L'ANY EN EL QUAL FA MÉS CALOR I EN EL QUE HI HA MÉS GENT I TOT ÉS MÉS CAR.
Les altres vacances són les de la parella. Aquestes comencen abans de començar-les, realment. Primer s'ha d'escollir lloc. Aquesta passa ocupa gairebé el 75% de les vacances. S'ha de mirar un lloc elegant, però no car, però amb vistes al mar, però no de pijais... Total que, si ets home, acabes dient-li "amor, escull tu el puto lloc de vacances, jo mentre les passi amb tu m'és igual" i, si ets dona, acabes sentint "amor, poso a la teva disposició la meva targeta de crèdit per a que t'ho gastis en el lloc més car del món que t'agradi a tu, a mi no cal que m'agradi". Genial, de totes totes.
Per acabar, estan les vacances on estàs tu, sense cap relatiu (nòvia o familia). Tu sol, les teves decisions, les teves pel·lícules, els teus amics, les teves festes, els teus orgasmes i orgies, les teves ressaques. Tu sol, i una programació de merda a la televisió. Tots els teus amics i la teva nòvia s'han anat d'una de les vacances esmentades anteriorment i, per tant, et quedes a casa, veient pel·lícules i la televisió, que en aquesta època de l'any només fan MERDA PER A NENS ORFES - que si Megatrix Verano, Los Increibles Verano, Megustaría Verano - i només et salva la play o xbox o la consola que tinguis i dormir, si és que pots amb tanta calor... i bé, les palles.
Aquelles palles meravelloses on pots intentar de tot amb tot atès que no hi ha ningú a casa. Aquelles palles on pots anar nu per casa amb el membre ben amunt - o ben ample, si ets dona, on pots fins i tot mantenir converses de tu a tu perquè no ha d'amagar el cap - o la cavitat. Aquelles palles a l'habitació, a la dutxa, estirat al terra, penjant del sostre a lo Batman, a lo Spiderman, a lo Catwoman, a lo Mario... al menjador, a la terrassa, tot amb la porta oberta! Aquelles palles... aquelles que quan acabes desperten un "OMFG ESTIC MALALT" però que es tornen a repetir al cap d'unes hores, i les quals estimulen la teva imaginació.
Trist. Molt trist que unes palles et salvin l'estiu. Però mireu-ho per una altra banda: les fas quan tu vols, com tu vols, acabes quan tu vols, i el que més car et surt és el paper de vàter. No sé com ho veureu, però relació qualitat - plaer - preu, les palles surten guanyant d'una manera més que notòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada